Sra consellera Marina Geli:
En primer lloc volíem agrair-li la seva disposició a sentir les nostres opinions, esperem que a més de sentir-les les ESCOLTI.
En segon lloc disculpar-nos per si la nostra exposició no és l' adequada. Però com vostè ja sap la medicina ,és una professió triada per vocació, i la vocació implica passió per fer-la i defensar-la. I és ara quan més ens toca defensar-la perquè en els darrers anys l' estan denigrant .Cada dia tenim més pressió assistencial malgrat que els directors de l' ICS i de Recursos Humans vulguin fer creure que no és així . Pot consultar qualsevol agenda medica i veurà que totes elles superen les 25 visites, amb programacions de 6 minuts per visita. I vostè que és metge creu que amb aquest temps es pot atendre correctament un pacient ?
Les dades es manipulen segons les necessitats. D' un dia per l' altre van disminuir els contingents unes 300 persones fins a assolir xifres properes als 1500. Ens diuen que els pacients que feia 3 anys que no es visitaven van deixar de tenir metge assignat, que es van actualitzar els contingents… El cas és que la pressió assistencial no ha canviat, per tant sra Consellera alguna cosa no encaixa D' entrada la nostra agenda és de 31 visites , més les urgències que es vagin afegint, no tenim límit. Acostumem a fer entre 35-40 visites al dia, xifra molt allunyada de les 25 que vostès asseguren que tenim en aquest centre.
Des del 2001 hi ha un creixement en la utilització de serveis de manera continuada i s' està començant a crear un problema crònic de massificació refractari a solucions.
La població també ha sofert un gran canvi. No només és un problema d' immigració , sinó que la població ha envellit molt, presenta pluripatologia i la majoria de vegades venen sols a les consultes amb els problemes de comunicació que així suposa i nosaltres amb els nostres 6 minuts hem de fer meravelles mentre la gent de fora ,nerviosa ,va picant a la porta perquè portem una hora de retard.
La patologia psiquiàtrica en la gent jove es cada vegada més freqüent en les nostres consultes, es requereix TEMPS pel seu abordatge i vostès també pretenen que resolguem en 6 minuts.
La població infantil , per la manca de pediatres o quan aquests fan vacances també és visitada per nosaltres, no tenim l' agilitat ni la suficient formació per visitar com a pediatres malgrat ho fem. I tot així Sra Consellera requereix TEMPS.
També hi ha hagut un nombre important de naixements, situació absolutament previsible des de fa anys. I com a conseqüència una manca de pediatres que ara per ara no es pot solucionar. Ens farà tirar enrere la millora tan orgullosament assolida de prevenció de malalties en nens com la patologia ocular, de malucs, càncer infantil etc. ?
En resum, sentim que sobre els professionals sanitaris i sobre tot l' equip hi ha cada vegada més pressió demogràfica, econòmica, estructural i tecnològica. I per contra els salaris han disminuït un 6,7% entre els anys 1995 i 2004. Per no parlar de la diferència salarial de la part fixa que hi ha entre els metges catalans i els de la resta del Sistema Nacional de Salut.
Encara que l' ICS no ho vulgui reconèixer els professionals hem seguit donant el màxim de nosaltres mateixos. Ens agrada fer la feina ben feta i vetllem pel benestar dels nostres pacients. No és en va que la professió més ben valorada a nivell de l' Estat són el metges segons una enquesta del CIS . Aguantem jornades maratonianes sense ni tan sols poder sortir per anar al lavabo, si, si, ho ha sentit bé no sortim ni per anar a l' excusat i així dia rere dia es fa difícil de suportar. Arribem tard a les sessions i encara tenim el cap a la consulta pensant si se'ns ha escapat alguna cosa important , si hem de trucar a algun pacient o redactar algun informe… Les llistes d' espera dels especialistes són eternes, mentrestant la patologia la seguim visitant nosaltres amb certa impotència i molta imaginació. Això requereix recerca i revisió bibliogràfica constant per tant TEMPS ,Sra Consellera.
TEMPS és el que també dediquem a casa revisant històries i actualitzant coneixements perquè la jornada laboral dedicada a l' assistència en un 90% no ens ho permet fer.
A tot així hem d' afegir uns Objectius (DPO) que molt tenen a veure amb l' economia i poc amb la pràctica clínica. Es penalitza la prescripció de medicaments que reconegudes societats científiques recomanen. Ens hem de passar part dels nostres 6 preciosos minuts omplint dades ferragoses a l' ordinador per tal que quedi registrada l' activitat de cara a les DPO.
A tot això hem de sentir com des de la gerència de l' ICS se'ns desprestigia dient que no gestionem bé el temps a la consulta, que som nosaltres mateixos qui fomentem les visites, etc.
Com pot ser que s' iniciïn campanyes de salut que després no es poden complir? Tots hem vist pels carrers de Barcelona anuncis dient que si vostè esta trist vagi al metge, pot tenir una depressió. Senyora Consellera, tots hem estat tristos en un moment donat de la nostra vida, és fisiològic estar trist. No podem anar medicalitzant a la població , ni sobresaturar les consultes amb pacients a qui no cal visitar. Què queda d' aquella intervenció que tan assenyadament va fer a una ràdio dient que havíem de fomentar l' autocura dels pacients? No hem vist cap campanya per fer un consum raonable del sistema.
A tots els qui afavoreixen aquesta suprautilització del sistema sanitari per guanyar vots, els aconsellaria passar una setmana al costat d' un metge visitant , amb el seu sou i la seva responsabilitat a veure si seguien pensant el mateix
Està clar que hi ha un problema, augment de la població atesa, manca de professionals i uns polítics que haurien d' explicar quina és la situació real de la sanitat catalana i no crear falses expectatives als usuaris. Si tenim un problema cal que ens impliquem TOTS: usuaris, polítics i professionals .Nosaltres no podem donar més a les consultes si no ens faciliten les eines suficients o si no ens ajuden.
Finalment agrair-li de nou la seva atenció. Esperem que entre tots aconseguirem mantenir la bona qualitat que gaudeix la Sanitat Catalana.
Metges del CAP Sanllehy
Para los que siguen alguna vez mi blog, os sonará algo de lo escrito en esta carta cuando hablaba de "AUTISTAS DEL IMPERIO". Pues bien, parece que muchos más médicos de la sanidad pública piensan lo mismo; pero no trasciende porque la administración tiene muchos medios para engañar a la opinión pública y ocultar lo que no interesa que se sepa.
No reproduzco el relato de lo que siguió, porque tiene menos interés; pero os aseguro que a la consellera no se le puso la cara colorada (tienen las espaldas muy anchas y la cara muy dura). Me consta que hace meses que hay codazos en el ICS para tomar posiciones de cara a la "sucesión" (puedo desmentir que sea House) ; pero va a ser mejor que nos quedemos como estamos, aunque solo sea para rendir homenaja a Murphy. Continuará.
No hay comentarios:
Publicar un comentario