Millorar el sistema sanitari: fer forta l’atenció
primària
Els ciutadans han vist com s'han tancat serveis, s’ha obviat la
seva participació, s'ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de
manera inadmissible l'espera per a ser visitats pels seus professionals de
referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat
i longitudinalitat de l'atenció, característiques que està demostrat de sobres que
milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d'atenció
primària (metgesses, infermeres, administrativesi treballadores socials) fa
temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació
sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional.
A l'atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els
professionals, i la seva persona, l'instrument de treball. Sense temps i amb
males condicions de treball la qualitat de l'atenció es deteriora, fent patir
tant als pacients com als professionals.
Els nostres polítics i gestors s'han atipat de fer declaracions
buides sobre la importància de l'atenció primària que s'han contradit
sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el menysteniment
institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem l’estancament
d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció
primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d'un nou pla
estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis significatius en la dotació de personal i en la millora dels
serveis. Una mostra d'això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per
a Salut augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a
l'atenció primària.
En aquest context els companys del CAP Can Vidalet han encès
l'espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que han fet arribar al
Departament de Salut i a la gerència de l'Institut Català de la Salut. Aquest
manifest és l'expressió del malestar de tota l'atenció primària.
Ha arribat el moment de dir prou. Per això ens hem unit les
entitats signants per fer quatre
demandes concretes:
1.
Augment
del pressupost destinat a l'atenció primària que s'ha de situar com a mínim en un 20% per progressar
fins al desitjable 25%. Amb aquests recursos es pot plantejar una dotació
suficient de centres d'atenció primària, atenció continuada i urgències en tot
el territori i desenvolupar totes les tasques de prevenció, assistència i
rehabilitació que són de la seva competència. Algunes d'aquestes tasques que
actualment es porten a terme en hospitals o altres serveis han de passar a ser
exercides per l'atenció primària, tant a les consultes com als domicilis i a la
comunitat.
2.
Fer
de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari. Cal traspassar poder a l'atenció primària i donar-li
el lideratge de qualsevol projecte de guia, consens, protocols i codis
d’actuació en situacions específiques. Una mesura inicial és que sigui
l'atenció primària qui gestioni les llistes d'espera tant de proves
complementàries com de primeres visites de consultes externes. Els
professionals d'atenció primària són els que millor coneixen la situació
clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves necessitats. Cal
que els serveis d'atenció primària siguin accessibles i suficients per fer de
porta d'entrada al sistema en totes les situacions perquè són els qui tenen una
visió global de les persones i dels seus problemes de salut i millor poden
orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada moment. Aquestes mesures milloren l'eficiència de tot
el sistema i l'adequació de les seves intervencions.
3.
Recuperació
del personal dels Equips d'Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011
fins a arribar a la dotació suficient per cobrir les seves necessitats habituals
(incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i
baixes laborals). Alhora és imprescindible posar fi a la precarietat laboral,
que afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament
de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i
priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i
pacient i de l'atenció longitudinal. S'haurà de fer una revisió de la ràtio de
professional (personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l'edat
de la població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del
territori.
Aquest augment de personal ha de tenir com a
resultat les millores que la ciutadania demanda a l'atenció primària: Qualitat
en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre
adequadament i millora de
l'accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de
salut.
4.
Dotar
d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Els EAP han de negociar i fixar els seus objectius,
que han de respondre a criteris clínics i ètics per sobre dels criteris
econòmics. Han de retre comptes dels resultats i de la utilització del
pressupost assignat i tenir plena autonomia per decidir com organitzen el seu
treball. Els directius han de ser reconeguts líders clínics que mantinguin
activitat assistencial dins dels seus equips i que siguin triats amb
transparència i participació significativa dels professionals de l’EAP. Calen
unes direccions que formin part dels equips, siguin properes als professionals,
puguin entendre les seves particularitats i puguin donar el suport que
necessiten. Per això cal abolir les fórmules de concentració de les direccions
de diferents equips. Aquestes mesures contribuiran a una major motivació,
implicació i satisfacció dels professionals amb la seva feina.
Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la
ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva
en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema
sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació
de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària. Per això
demanem que es produeixin de manera immediata i palpable acords i resolucions
en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals
dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel
Parlament abans de l'estiu, per assegurar així un compromís polític compartit.
Per tal d'acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible
dins el marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels
projectes en marxa que poden detreure pressupost de l'atenció primària. Cal que
les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de
manera immediata. Demanem a la
Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes
establint compromisos concrets i terminis d'aplicació.
Barcelona, 26 d'abril de
2017
Signen:
Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de
Catalunya (AIFiCC)
Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
(CONFAVC)>> pendent de confirmar
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Marea Blanca de Catalunya>> pendent de confirmar
Rebel·lió Atenció Primària
